Hem preguntat a experts de diferents àmbits perquè creuen que la Renaturalització d’espais i entorns educatius és una Eina de Resiliència Urbana.
Ens responen com a tècnics de l’administració, professionals del món de l’educació, la salut, la biologia, la recerca o l’activació comunitària… Les respostes són complementàries i és que els projectes de renaturalització de l’Escola són una eina de Resiliència Urbana enfront la crisis climàtica actual. La clau rau en la complexitat, riquesa i repte de treballar en comunitat per a la Transformació Ecosocial, i els patis de les Escoles són un bon escenari on assajar aquest canvi.
Què vol dir Renaturalitzar? i quins són els agents clau en aquesta procés? quin paper juga la ciutadania i quin l’administració?
Algunes idees clau es formulen en les respostes que ens ofereixen aquests experts.
+ Dels programes pilots als programes anuals
Jaume Barnada. Coordinador de Projectes de Relacions Internacionals del Departament d’ Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona.
+ La necessitat d’apropar les persones als entorns naturals
Àlex March. Cap de secció de Biodiversitat i Gestió del Verd de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.
+ El canvi ha d’anar vinculat al procés educatiu a totes les etapes
Pere Soler. Professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Codirector de Liberi, grup de recerca en infància, joventut i comunitat.
+ La infància com a motor de canvi
Mariona Ferrandiz. Professora associada i investigadora a la UAB i cocreadora de “Replantegem”
+ Els entorns educatius com espais estratègics
Monica Ubalde. Investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Iniciativa de planificació urbana, medi ambient i salut.
+ L’Escola com a Ecosistema viu
Erika Zarate. Ambientòloga i experta en resiliència comunitària i organitzacional a la Cooperativa Resilience Earth.
