Tots els nens i nenes coneixen les mones de Pasqua, les quals reprodueixen, molt sovint, casetes i paisatges.
Segurament tots ells també coneixen històries on apareixen temptadores cases fetes de dolços i probablement molts han jugat a fer construccions amb escuradents.
Aquests exemples ens demostren que, si més no en el món de la imaginació, l’arquitectura pot ser comestible (o feta amb elements propis de la cuina) i que combinar el sentit del gust amb el gust estètic no és una utopia.
El món de l’alimentació ofereix tota mena de productes aptes per a generar interessants construccions.
L’espectacle consisteix en una història explicada per l’ “Ós mandrós”, qui, al mateix temps, va construint amb aliments l’escena del conte.
Espectacle desenvolupat conjuntament amb l’Ós mandrós (Albert Marquès)
