El color blanc s’associa, entre d’altres coses, a la pau, la tranquil·litat i la puresa. I una de les característiques més destacades de l’edifici de la Fundació Joan Miró és el seu (únic) color, del formigó blanc.
Així doncs, per què no agafar el color blanc com a punt de partida d’un taller sobre l’arquitectura, l’art i el paisatge de l’entorn, els tres eixos que articulen gran part de la programació de la Fundació Joan Miró?
D’entrada tenim l’edifici. D’altra banda, tenim l’art, l’obra rica, variada i plena de colors de Joan Miró. Però no totes les obres són tan acolorides. Precisament l’any 1968 fa unes quantes obres on pràcticament no hi ha més color que el blanc (i alguna nota puntual de negre o blau):
– «Paisatge». 1968
– «Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari (I, II i III)», 1968
– “Ocell solar”, 1968
Finalment, el paisatge, principalment verd. Sempre? No, no sempre. En dies de boira, pluja o neu mostra totes les tonalitats del blanc.
I de tot això què en fem? Passejar, recórrer i, així, construir històries. L’edifici està organitzat a partir d’un recorregut expositiu (d’una promenade architecturale) a l’entorn del pati central, el qual és alhora creuat per un eix que comença a la vorera amb la rampa d’entrada i acaba al Pati Nord amb Barcelona als peus.
Així, agafem el caminar, el recórrer, el deambular, tal com feien els flâneurs, els dadaistes i els situacionistes, per observar i, a partir d’aquí, generar relats on l’art, l’arquitectura i el paisatge siguin protagonistes i el blanc esdevingui (gairebé) l’únic color present. El relat serà explicat en forma de llibre i cada assistent crearà i s’endurà la seva creació.
- Durada 2 hores
- Metodologia taller sensorial i creatiu
- Dirigit a infants de 5 a 12 any i famílies
- Conductors membres d’El globus vermell
- Info i reserves Fundació Joan Miró
