El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, una jornada de les Nacions Unides per a la conscienciació i acció mundial per la protecció del medi ambient. Per aquest motiu, del divendres 31 de maig al divendres 7 de juny a Barcelona s’organitza la Setmana de la Sostenibilitat, amb un ampli programa ple de tallers, visites i activitats que permeten conèixer de primera mà com la ciutat es transforma per esdevenir més saludable i més responsable. Entre aquestes activitats hi ha les Caminades per la Sostenibilitat, 16 itineraris guiats en els 10 districtes de la ciutat per descobrir la Barcelona més sostenible.
Des d’El globus vermell n’organitzem una amb el nom “La transformació del Poblenou. Més enllà del 22@“.
L’itinerari pretén mostrar una gran diversitat d’iniciatives relacionades amb l’urbanisme, la mobilitat i l’arquitectura impulsades tant des de l’administració pública com per entitats socials. Totes elles mostren camins per avançar cap una ciutat més sostenible.
Punt 1. Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Pl. de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D’altra banda, el Pla 22@, aprovat l’any 2000 amb l’objectiu de fomentar la transformació d’un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.
Punt 2. Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d’aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d’illa, de la qual els Jardins de Ca l’Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l’objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l’Eixample disposin d’una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.
Punt 3. L’experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d’un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-TIC, com un experiment hipertecnològic d’edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, com exemple de millora d’un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d’Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d’illa.
Punt 4. L’autogestió també a l’espai públic. El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d’espai públic autogestionat pel veïnat des de la Taula Eix Pere IV.
Punt 5. La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l’economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.
Punt 6. La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d’illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat.
Punt 7. Els horts urbans, molt més que espais verds. ConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d’un eix central, l’hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l’àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d’aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).
Dia: divendres 31 de maig de 2019
Hora: de 18.00 a 20.00 h
Preu: gratuït amb inscripció prèvia.