A través de l’obra “La marciana i el terrícola”, la qual fa una constant analogia entre els edificis i el cos humà (esquelet = estructura; venes = instal·lacions; pell = façana; etc), s’explica de manera divertida i amena el funcionament d’un edifici i les diferents parts de què es composa.
El cos humà s’aguanta gràcies a l’esquelet i als músculs, té una pell que fa de filtre entre les condicions ambientals exteriors i el seu interior, disposa de diversos tipus de xarxes internes (venes, artèries, sistema nerviós,…) que n’asseguren el seu correcte funcionament, està subdividit en parts especialitzades per funcions (cervell, estòmac, braços, cames,…), etc.
Un edifici s’aguanta gràcies a l’estructura, té una façana que fa de filtre entre les condicions ambientals exteriors i el seu interior, disposa de diversos tipus de xarxes internes (canonades d’aigua, tubs de gas, cables elèctrics, baixants…) que n’asseguren el seu correcte funcionament, està subdividit en parts especialitzades per funcions (menjador, dormitoris, cuina, banys…), etc.
Obra desenvolupada en col·laboració amb Raül Prunell i Cristina Espunya.
