La transformació dels espais exteriors de l’escola no només són físics, el canvi és fruit d’una reflexió pedagògica al voltant de l’escola i, per tant va lligat a una voluntat i una adequació dels mètodes pedagògics que portin a recolzar-se en l’espai exterior com a un espai d’experiències i aprenentatge. La crisis sanitària viscuda, referma la necessitat de l’adequació dels espais exteriors de l’escola. Petites actuacions de renaturalització i adequació permeten posar a l’abast de la comunitat espais d’aprenentatge recolzats a la Natura, en la Natura i des de la Natura.
En general la proposta pretén transformar el pati de l’escola en un jardí, en un parc. En un espai ric de textures, ombres, i llocs d’estar, parlar, jugar, somiar… Tot respectant zones existents en funcionament, ja transformades o consolidades.
Es pretén diversificar les zones existents per tal d’oferir espais que convidin a fer un ús ampli i ric de l’espai exterior. El pati com a espai de descans, joc i aprenentatge ha de poder oferir zones on es puguin desenvolupar activitats de: baixa intensitat, amb espais de calma, tranquil·litat i interacció social (aixoplugar-se, descansar, contemplar, esmorzar, llegir, explicar contes, amagar-se, parlar, escriure, cantar…); mitja intensitat, amb umbracles, vegetació, paviments, estructures de joc (Pujar, baixar, saltar, equilibris, ballar, construir…); i d’alta intensitat (esport reglat, esports de pilota, joc actiu…).
La voluntat de l’escola és la de desenvolupar un projecte unitari al voltant de tot l’espai exterior per a garantir l’equilibri, continuïtat i connexió d’entre les parts, així com la renaturalització de l’espai amb la introducció de verd o paviments naturals.
D’aquesta manera, es proposen 3 fases de transformació, que es diferencien per l’ús i per la materialitat: la creació d’una franja de vegetació diversa al llarg del perímetre del pati; el jardí amb l’àgora i un joc d’aigua, envoltat de camins sensorials i espais per seure situat on ara hi ha la pista de sauló; i el bosc de jardineres a l’espai actual de les pistes de bàsquet, pel qual es dissenya també el moble-jardinera que permet construir espais de relació i de joc simbòlic sota la vegetació, i que acompanya, al llarg de la seva extensió, les diferents activitats que es duen a terme al pati, com la biblioteca mòbil, espais per seure al costat de la pista d’esports i d’un nou escenari, i les classes a l’aire lliure.
L’objectiu del projecte és crear un espai naturalitzat i en equilibri pensat per a la comunitat educativa i el barri on es troba. La proposta de treball per part d’El globus vermell, contempla l’acompanyament en el disseny global de l’adequació del pati, la supervisió de les diferents fases de projecte, i l’assessorament legal al respecte.
- Lloc Escola La Font, Manresa
- Dirigit a comunitat educativa
- Conductors arquitectes d’El globus vermell
