Des d’El globus vermell hem portat el procés participatiu que l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat per acompanyar l’elaboració del PMU (Pla de Mobilitat Urbana) 2019-2024. El PMU és l’instrument de planificació on es defineixen les línies d’actuació que han de governar la mobilitat urbana en els propers anys per assolir els objectius per a la convivència a la via pública dels diferents usuaris i modes de transport; prioritzant i protegint el vianant i el ciclista, fomentant el transport públic col·lectiu, reduint l’ús del vehicle privat, regulant la mobilitat comercial i turística i garantint l’eficiència del conjunt de la xarxa de mobilitat. El nou PMU consolida les actuacions impulsades anteriorment, pretén assolir aquelles que no s’hagin desplegat suficientment, i alhora estableix noves mesures que permetran anar més enllà en el camí cap a una ciutat amb una mobilitat més segura, saludable, sostenible, equitativa i intel·ligent. A més, és dels primers processos que es fa seguint el reglament de participació ciutadana aprovat el 6 d’octubre de 2017.
Entre maig i octubre de 2018 es van fer dues fases de debat: una amb sessions dirigides a col·lectius específics i per tractar temàtiques concretes (gent gran, gènere, diversitat funcional, infants, soroll, contaminació i qualitat de l’aire) i una altra d’oberta a la ciutadania amb la qual es van fer 4 sessions: la mobilitat a la vida quotidiana i professional, la mobilitat segura per a totes i tots, l’espai públic i la mobilitat, i la tecnologia al servei de la mobilitat.
La metodologia emprada en aquestes sessions es va estructurar en tres eixos:
– Informatiu: s’ha explicat el grau d’assoliment del PMU anterior, plantejament del proper i els objectius que es volien assolir en cada sessió.
– Pedagògic o de sensibilització: s’han transmès eines, exemples i coneixement sobre els temes tractats, combinant dinàmiques participatives amb presentacions convencionals per fer que el debat sigui ric i constructiu.
– Deliberatiu: les sessions han donat espai a la reflexió i l’intercanvi d’opinions sobre els temes a tractar per extreure conclusions i propostes a ser considerades en la redacció del PMU. En aquest eix es van aplicar tres dinàmiques diferents:
– Dinàmica tipus world cafe: La gran majoria de sessions s’han desenvolupat seguint aquesta metodologia. La dinàmica del world cafè permet que tothom se senti còmode per dir la seva i que, alhora, es vagi més enllà de les inquietuds i vivències individuals dels participants. Aquesta dinàmica consisteix en l’organització de diferents taules de debat temàtiques conduïdes per una persona facilitadora. Es realitzen tandes de 20-30 minuts durant les quals, els participants de cada taula debaten el tema i s’apunten en fulls les problemàtiques detectades i les propostes. Passat el temps, la gent canvia de taula aleatòriament, l’objectiu és que les persones participants es barregin. Al començament de cada nova taula, la persona facilitadora fa un resum d’allò que s’ha parlat a la tanda anterior amb l’objectiu de no repetir qüestions i afegir-ne de noves o enriquir les que ja han sortit. Segons el públic assistent, aquesta dinàmica s’ha modificat lleugerament per adaptar-se al perfil de les persones participants. Per exemple, a les sessions amb gent gran i amb diversitat funcional, el públic s’ha distribuït en taules diferents però, a totes elles s’han tractat els mateixos temes i no s’han realitzat canvis de taula.
– Taula rodona: Aquesta dinàmica consisteix en l’organització de diversos espais de debat on es tracten temàtiques diferents. Cada un d’aquests espais està conduït per una persona convidada experta en el tema d’aquella taula. Aquesta persona fa una molt breu presentació i va introduint els temes de debat. El públic assistent intervé, realitza preguntes i aporta propostes. Una persona dinamitzadora va realitzant la relatoria del debat prenent nota, tant de la intervenció de la convidada com de les aportacions i dubtes de les persones participants. Al cap de 40 minuts les persones convidades i les dinamitzadores canvien de grup per fer el mateix, repassant, primer, els temes sortits a la taula anterior.
– Plafó participatiu: A les sessions amb infants s’ha realitzat una dinàmica més amena. Després d’iniciar la sessió amb una breu explicació del PMU i del motiu de la sessió, s’ha realitzat un debat amb els infants acompanyat d’un plafó-enquesta que s’anava completant de forma col·laborativa durant la sessió. El debat ha tractat les problemàtiques que més preocupen als infants en matèria de mobilitat posant el focus en la seva mobilitat diària, i se’ls ha demanat que imaginessin possibles solucions per a aquests problemes. Una persona dinamitzadora ha anat recollint aquestes aportacions en post-its i les ha anat endreçant a la part dreta del plafó, la qual està pensada per deixar constància dels problemes detectats i de les solucions proposades. La part esquerra del plafó, en canvi, ha funcionat com una enquesta que s’ha anat completant paral·lelament, durant el debat. Cada infant ha anat passant i, mitjançant un cordill blau, ha anat deixant constància de l’edat, el districte on viu, el districte on hi ha l’escola, el mode de desplaçament que fa servir entre casa i l’escola i el temps que triga en aquest trajecte. Al final de la sessió, cada un dels alumnes ha votat, posant un fil vermell al problema que li sembla més greu i, posant un fil verd a la solució que li sembla més urgent.
Tota la informació d’aquest projecte i les propostes resultants del procés es poden consultar de manera oberta a la plataforma de participació ciutadana decidim.barcelona.