Visites al Pavelló de la República 2024

Tal com solem fer cada primavera, i enguany com a part del programa de les Setmanes d’Arquitectura, els propers mesos de maig i juny tornarem a oferir visites guiades al Pavelló de la República obertes a tothom qui hi estigui interessat.

El Pavelló de la República va ser projectat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per representar la República espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937. L’edifici és un meravellós exemple de la combinació entre modernitat i tradició tan pròpia de l’arquitectura de Sert i, gràcies al seu contingut fortament polític i a les obres d’art que el recolzaven (el Guernica de Picasso, El Segador de Joan Miró, la Font de Mercuri d’Alexander Calder, la Montserrat de Juli Gonzàlez o El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella d’Alberto), el Pavelló va esdevenir un dels grans referents de l’Expo parisenca. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 el Pavelló fou reconstruït a la Vall d’Hebron i actualment és ocupat pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Dies de les visites:
– divendres 17 de maig, 17.00 h
– divendres 31 de maig, 17.00 h
– divendres 14 de juny, 17.00 h

Durada: 1h 30 min aproximadament

Preu: 6 €/persona

Cal inscripció prèvia a: info@elglobusvermell.org

+info: aquí


Concurs patis x clima a 3 comarques de Catalunya

Ets una escola pública de Reus, Manresa o Sant Adrià del Besòs i esteu pensant en com millorar, renaturalitzar o adequar el vostre pati segons necessitats pedagògiques actuals?
Aquesta convocatòria és per vosaltres. S’escolliran 3 escoles, una de cada ciutat per a definir els seus projectes de Renaturalització de forma participada. Només heu d’omplir un formulari i enviar-nos la informació.

La convocatòria “projecte de Renaturalització del nostre pati” està oberta fins al 28 de gener del 2024 per les ciutats de Manresa i Sant Adrià del Besòs i fins al 10 de febrer del 2024 per la ciutat de Reus.

Aquesta convocatòria forma part del programa Patis x Clima Catalunya, que contempla un conjunt d’activitats d’assessorament per a administracions públiques, d’acompanyament i de co-creació per a comunitats educatives per al redisseny dels seus espais exteriors. El programa divulgatiu es centra en les comarques del Bages, el Baix Camp i el Barcelonès i té la finalitat de respondre, a partir de les comunitats educatives, a les problemàtiques relacionades amb l’emergència climàtica i la crisi eco-social actual, promovent la corresponsabilitat de la ciutadania i les administracions.

Les escoles escollides rebran:

  • Un acompanyament en el procés d’identificació de necessitats i codisseny del projecte de transformació del pati, mitjançant sessions participatives que es realitzen conjuntament amb tota la comunitat educativa.
  • La definició d’un projecte bàsic valorat per fases per a la seva implementació en el centre seleccionat.

Tot acompanyats per Arquitectes de l’equip d’ El globus vermell i els corresponents representants dels vostres Ajuntaments.

Per participar-hi només cal emplenar el formulari del municipi corresponent i fer-nos-el arribar a patisxclima@elglobusvermell.org

Ets una escola pública de Manresa? Descarrega el formulari aquí

Ets una escola pública de Reus? Descarrega el formulari aquí

Ets una escola pública de Sant Adrià del Besòs? Descarrega el formulari aquí

Organitza El globus vermell
Col·labora Ajuntament de Manresa, de Reus i St Adrià del Besòs
Promou i finança Departament d’Empresa i treball de la Generalitat de Catalunya

 


Balanç 2023

“Per mi, la gran assignatura pendent del nostre temps és replantejar la relació entre cultura i educació. No pot ser que la gestió, la formació i la planificació del món cultural i del sistema educatiu funcionin de manera tan separada. És un símptoma greu d’incultura, que deixa el sector cultural en mans d’un circuit d’experts cada cop més elitista i desconnectat del conjunt de la societat. Més que grans inversions en cultura, com s’ha fet en dècades anteriors, ens cal un replantejament que faci de Barcelona ja no un aparador, sinó una gran escola-taller a cel obert”.

Des del Globus no podem estar més d’acord amb aquestes paraules de la Marina Garcés i, per això, sempre hem actuat amb un peu en l’àmbit cultural i un altre en l’educatiu, mirant d’entendre’ls com un tot que fomenti l’intercanvi de coneixements, la reflexió conjunta, l’aprenentatge d’uns i altres i, en definitiva, l’apoderament col·lectiu per assolir, com proposava Yona Friedman, que l’arquitectura (i, afegim, la ciutat) sigui feta per la gent, amb la gent i per a la gent.

I la mostra més evident del que diem és aquest balanç de tota l’activitat que hem desenvolupat al llarg de l’any 2023 que ja deixem enrere:

 

Difusió i recerca

Hem editat el plànol-guia “La Marina del Port i del Prat Vermell. Passat i present”, una aproximació històrica i urbanística als barris de la Marina, una antiga rica zona agrícola que els últims dos segles ha experimentat una transformació notable, especialment ràpida des dels anys 1950-1960.
Aquest plànol-guia suposa ja la setena publicació de la col·lecció “Guies d’Arquitectura i Urbanisme de Barcelona”.

Hem desenvolupat els continguts i dissenyat l’exposició i la publicació “Fàbrica Amadeu Carné, testimoni del passat industrial de les Corts”, un projecte divulgatiu sobre l’antiga fàbrica Amadeu Carné, instal·lada a Collblanc a principis del segle XX i que va contribuir al desenvolupament del barri de Sant Ramon (Les Corts).

Hem fet diverses xerrades.
– “Barcelone, qualques idées urbanes” per estudiants de l’escola d’arquitectura de l’INSA Strasbourg, als quals també els vam passejar per la ciutat per mostrar-los alguns dels projectes de transformació i millora urbana més significatius.
– “Acció, mediació, participació i cocreació” en el marc de les jornades “The Other City” organitzades per #PlantaUno (de Trànsit Projectes).
– “La ciutat de repòs i vacances del GATCPAC” vinculada a l’exposició “Estiueig de proximitat, 1850-1950“, que va acollir el Museu de Gavà i dedicada a l’origen i el llegat del primer turisme.
– “Vincles”, a la Llotja de Barcelona, per parlar de la feina que fem al Globus, especialment en l’àmbit de la participació i la cocreació.

Finalment, vam ser presents a la Biennal Ciutat i Ciència 2023, durant la qual també vam fer dues xerrades sobre temàtiques ben diferents:
– Raval Resilient: els múltiples beneficis dels entorns escolars adaptats al canvi climàtic.
– Del passat industrial al present comunitari: La resurrecció de la Nau Ivanow i la Nau Bòstik.

 

Educació i activitats

Hem participat al projecte de l’ICUB “En Residència. Artistes als instituts de Barcelona” i hem desenvolupat el projecte de creació “Tot lo roig fa goig. Aproximació a la Marina del Port i del Prat vermell” amb alumnes de l’Institut Montjuïc.

Hem desenvolupat i dissenyat l’activitat de cloenda del programa “Patrimonia’m” del MUHBA, que va tenir lloc a la Fabra i Coats.

Hem concebut i dut a terme la proposta educativa vinculada a l’exposició “Viure als marges” de Gavà, que mostrava els creixement urbanístic de la ciutat als anys 60 i 70.

Hem organitzat una activitat de descoberta de l’edifici de la Fundació Antoni Tàpies relacionada amb la publicació “Un museu desplegable” que vam editar l’any passat.

En paral·lel a tot això hem seguit oferint una programació d’activitats (tallers i visites guiades) regulars a la Fundació Joan Miró (la del curs 2022-2023 va ser aquesta i la del curs actual, 2023-2024 és aquesta), on també vam oferir visites especials i “matineres” en motiu del “Solstici Sert”.

També hem participat al “Model, Festival d’Arquitectures de Barcelona” amb la programació de moltíssimes activitats, tal com ho hem vingut fent des del 2017 quan va néixer sota el nom de Setmana d’Arquitectura de Barcelona, i hem estat presents al festival 48h Open House Barcelona.

Finalment, hem participat a la Festa d’Arquitectura de Ciutat Vella, organitzada per la Demarcació de Barcelona del COAC, oferint visites al Dispensari Antituberculós del Raval.

I a més de tot això, hem seguit fent molt regularment visites guiades a la Casa Bloc, al Pavelló de la República i a l’edifici de les Drassanes (Museu Marítim de Barcelona) i hem fet molts itineraris urbans (sobre el Poblenou-22@, la transformació de les Glòries, les Superilles, la Barceloneta, Sant Andreu, el Modernisme, el GATCPAC, etc.) amb grups tant locals com d’arreu del món.

 

Participació ciutadana

En col·laboració amb B-Murals, hem desenvolupat “En Obert”, un projecte participatiu i de cocreació sobre els espais de l’entorn del Centre Obert de Torre Baró. Un cop acabat, el projecte el vam presentar a la jornada “Mutare” organitzada per la Fundació Carulla.

Hem dinamitzat la jornada participativa “Future 4 Citizens Barcelona”, impulsada per Reimagine Europa amb l’objectiu d’escoltar les preocupacions i esperances dels ciutadans i construir consensos sobre els temes socials i econòmics més urgents.

També hem dinamitzat un procés intern de reflexió col·lectiva a la Nau Bòstik sobre el present i futur d’aquest equipament de gestió comunitària per entendre millor qui som i, sobretot, per projectar-nos cap endavant.

Hem format part dels equips de dinamització, liderats per Raons, de l’Assemblea Ciutadana ple Clima de Barcelona i de l’Assemblea Ciutadana ple Clima de Catalunya.

Alhora, hem continuat la col·laboració amb Voltes i Equal Saree per donar suport a diversos processos participatius impulsats des de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona i, conjuntament amb Voltes, hem dut a terme el procés participatiu dels Jardins de la Font del Carbó impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

 

Transformació i renaturalització d’espais educatius

Hem organitzat les “VII Jornades de renaturalització d’espais educatius” a Barcelona (aquí us podeu descarregar la memòria amb els continguts de les jornades). Durant les jornades vam presentar l’exposició “Renaturalització d’espais i entorns educatius” i també en motiu d’aquestes vam presentar una sèrie de vídeos on diferents experts opinen sobre la renaturalització.

Hem impulsat el projecte Patis x Clima en Acció, un programa d’acció comunitària que promou el rol neuràlgic que els centres educatius i els seus espais renaturalitzats tenen als barris i el seu potencial de ser agents educadors i transformadors respecte a tota la ciutadania, alhora que impulsa la implicació ciutadana en la seva cura i manteniment.

Hem començat a treballar en el projecte “Patis x Clima Catalunya” amb l’objectiu de fomentar la renaturalització dels patis i entorns escolars arreu del territori català.

Hem treballat, conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb les 19 escoles del municipi per desenvolupar un estudi sobre els “Refugis climàtics dins o als entorns de les escoles” i el desenvolupament d’itineraris bioclimàtics al terme municipal.

Hem desenvolupat la “Guia per a la implementació d’itineraris de confort bioclimàtic a la província de Barcelona” per encàrrec de la Diputació de Barcelona.

Hem fet un estudi previ per la transformació i renaturalització del Parc de la Pau de Sant Adrià del Besòs.

Hem participat a la trobada anual del projecte Cool Schools, que va tenir lloc a París, i al PLA (Peer Learning Activitat) organitzat pel grup de treball de la Comissió Europea “Green and sustainable learning environments”, celebrat a Madrid

Hem participat al Quadern 65 d’Opcions, “Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?“, amb l’article “De com la ciutat renaturalitzada esdevé una ciutat confortable i viva”.

Hem inaugurat els patis de l’Escuela Parque Europa d’Utebo (Saragossa), de l’Escuela Infantil Municipal Sabina de Madrid i de l’Escola pública d’Orduña (Pais Basc) i hem seguit treballant en altres projectes de renaturalització de patis que segueixen el seu curs:
– CEIP Artazos d’Utebo (Saragossa)
– Escola la Salle de Manresa
– Institut Salvador Seguí de Barcelona
– Institut Capdevila d’Hostalets de Balenyà
– conjunt d’escoles de Cardedeu

 

Dades

Activitats públiques realitzades (tallers, visites guiades, itineraris urbans, etc.): 268 activitats

Públic assistent a les activitats: 4.171 persones

Visites a la web: 86.859 visites

Instagram: 4.049 seguidors i 2.227 posts acumulats
X (twitter): 2.204 seguidors i 6.189 piulades acumulades
Facebook: 2.914 seguidors

Si voleu veure tots els balanços anuals que hem fet any rere any, des del 2011, els teniu aquí:
2022, 2021, 2020, 2019, 2018, 2017, 2016, 2015, 2014, 2012-13 i 2011-12).


Article publicat: “De com la ciutat renaturalitzada esdevé una ciutat confortable i viva”

Ja ha sortit el quadern Núm. 65 de la revista Opcions: Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica? en el que hem participat amb la redacció de l’article De com la ciutat renaturalitzada esdevé una ciutat confortable i viva. El podeu llegir adquirint la revista en paper.

L’article pretén contextualitzar la necessitat actual de renaturalitzar la ciutat per fer front als efectes del canvi climàtic a les ciutats. Aquests són ben coneguts i ja formen part del llenguatge quotidià: onada de calor, efecte illa de calor, nit tropical… L’arquitectura vernacular, àrab i mediterrània sempre ha adoptat estratègies per fer front a episodis de sequera i d’altes temperatures i n’és un bon referent per a recuperar conceptes que potser han quedat una mica oblidats. Tot i així, les realitats quotidianes de la majoria de persones que viuen a les ciutats cada vegada més densificades suposen un nou repte: l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic retrata que hi ha relacions entre el teixit urbà, la renda per càpita, la densitat poblacional i l’accés al verd urbà. Aquest fet té conseqüències a nivell de la salut i el benestar de les persones que viuen a les ciutats. La implementació d’estratègies de renaturalització urbana així com les Solucions Basades en la Natura esdevenen, per tant, accions crucials per a la mitigació i adaptació de la població i les ciutats a aquests canvis que estem vivint…

Dins de la publicació recomanem també el reportatge d’Ivet Eroles Els patis, refugis naturals, que il·lustra experiències del globus en la seva tasca de renaturalització dels patis escolars. Es mostren els exemples de l’Escola Sant Ignasi de Manresa o l’Escola Bressol La Sabina de Madrid, on la comunitat educativa ha près la iniciativa d’aprofitar la potencialitat dels patis per transformar-los en refugis climàtics, espais confortables que s’obren a la ciutat i als veïns. També es fa referència al programa patis x clima en Acció que s’està duent a terme en tres escoles pilot de la ciutat de Barcelona, activant les comunitats al voltant dels seus ecosistemes educatius. El reportatge ens apropa també als estudis d’ISGlobal sobre l’adaptació de les escoles al canvi climàtic i al programa europeu COOLSCHOOLS, que estudia els beneficis de transformar els patis en espais més adaptats al canvi climàtic a partir de solucions basades en la natura.


Què diuen els experts sobre la renaturalització de l’escola?

Hem preguntat a experts de diferents àmbits perquè creuen que la Renaturalització d’espais i entorns educatius és una Eina de Resiliència Urbana.

Ens responen com a tècnics de l’administració, professionals del món de l’educació, la salut, la biologia, la recerca o l’activació comunitària… Les respostes són complementàries i és que els projectes de renaturalització de l’Escola són una eina de Resiliència Urbana enfront la crisis climàtica actual. La clau rau en la complexitat, riquesa i repte de treballar en comunitat per a la Transformació Ecosocial, i els patis de les Escoles són un bon escenari on assajar aquest canvi.

Què vol dir Renaturalitzar? i quins són els agents clau en aquesta procés? quin paper juga la ciutadania i quin l’administració?

Algunes idees clau es formulen en les respostes que ens ofereixen aquests experts.

+ Dels programes pilots als programes anuals
Jaume Barnada. Coordinador de Projectes de Relacions Internacionals del Departament d’ Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona.

+ La necessitat d’apropar les persones als entorns naturals
Àlex March. Cap de secció de Biodiversitat i Gestió del Verd de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

+ El canvi ha d’anar vinculat al procés educatiu a totes les etapes
Pere Soler. Professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Codirector de Liberi, grup de recerca en infància, joventut i comunitat.

+ La infància com a motor de canvi
Mariona Ferrandiz. Professora associada i investigadora a la UAB i cocreadora de “Replantegem”

+ Els entorns educatius com espais estratègics
Monica Ubalde. Investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Iniciativa de planificació urbana, medi ambient i salut.

+ L’Escola com a Ecosistema viu
Erika Zarate. Ambientòloga i experta en resiliència comunitària i organitzacional a la Cooperativa Resilience Earth.