Hem preguntat a experts de diferents àmbits perquè creuen que la Renaturalització d’espais i entorns educatius és una Eina de Resiliència Urbana.

Ens responen com a tècnics de l’administració, professionals del món de l’educació, la salut, la biologia, la recerca o l’activació comunitària… Les respostes són complementàries i és que els projectes de renaturalització de l’Escola són una eina de Resiliència Urbana enfront la crisis climàtica actual. La clau rau en la complexitat, riquesa i repte de treballar en comunitat per a la Transformació Ecosocial, i els patis de les Escoles són un bon escenari on assajar aquest canvi.

Què vol dir Renaturalitzar? i quins són els agents clau en aquesta procés? quin paper juga la ciutadania i quin l’administració?

Algunes idees clau es formulen en les respostes que ens ofereixen aquests experts.

+ Dels programes pilots als programes anuals
Jaume Barnada. Coordinador de Projectes de Relacions Internacionals del Departament d’ Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona.

+ La necessitat d’apropar les persones als entorns naturals
Àlex March. Cap de secció de Biodiversitat i Gestió del Verd de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

+ El canvi ha d’anar vinculat al procés educatiu a totes les etapes
Pere Soler. Professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Codirector de Liberi, grup de recerca en infància, joventut i comunitat.

+ La infància com a motor de canvi
Mariona Ferrandiz. Professora associada i investigadora a la UAB i cocreadora de “Replantegem”

+ Els entorns educatius com espais estratègics
Monica Ubalde. Investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Iniciativa de planificació urbana, medi ambient i salut.

+ L’Escola com a Ecosistema viu
Erika Zarate. Ambientòloga i experta en resiliència comunitària i organitzacional a la Cooperativa Resilience Earth.

El dia 23 de novembre de 18 a 20h a l’Escola Mercè Rodoreda iniciarem el primer cicle formatiu del projecte d’activació dels ecosistemes al voltant dels patis de les escoles Mercè Rodoreda, Les Aigües i Can Fabra que hem anomenat Construcció i gestió de comunitats per l’obertura de patis escolars.

En aquest cicle es duran a terme 3 sessions de formació impartides per tècnics i experts sobre les temàtiques:

– Catàleg de recursos per a l’obertura de patis i eines de manteniment (Tècnics de l’Ajuntament de Barcelona)
– Eines de comunicació i relació (Resilience Earth)
– Corresponsabilitat i governança (Resilience Earth)

L’objectiu d’aquesta formació és donar eines i coneixements per respondre les necessitats expressades durant la sessió participada anterior i alhora consolidar els grups motors dels 3 ecosistemes de les escoles.

Apreciarem les diverses perspectives que aporta cada membre de l’equip i per això esperem comptar amb la vostra participació en aquest cicle. Estem segures que aquesta formació serà valuosa per a tothom independentment del seu nivell actual de coneixements i d’implicació al projecte.

Les dates per les següents sessions, pendent de confirmar el lloc, seran el 30 de novembre i el 14 de desembre a la mateixa hora.

+ Inscripcions aquí

+ Resum sessió inicial 18 d’octubre

+ Informació patisxclima.accio@gmail.com

Per setè any consecutiu es celebren les Jornades de Renaturalització d’Espais i Entorns Educatius. Al llarg d’aquests anys les jornades han estat un espai de trobada i reflexió per a professionals de molts àmbits que de manera transversal treballen per a millorar la ciutat a nivell físic, mediambiental, social o educatiu.

Enguany, les jornades han obert un nou espai de reflexió: la I Taula Intersectorial a nivell Estatal, per a permetre l’intercanvi entre administracions locals o autonòmiques que estan enfrontant el repte de la Renaturalització de l’Escola.

L’esdeveniment va aplegar a més de 30 administracions (unes 80 persones) per parlar d’aquests reptes i, entre totes, co-crear possibles línies de treball que permetin avançar en la implementació d’aquest tipus de projecte a nivell ciutat.

Les administracions destaquen la necessitat d’assessorament a nivell tècnic, la necessitat de perfils tècnics especialitzats pel disseny i el manteniment del projectes, alhora constaten la dificultat de les administracions petites d’accedir a fons; La dificultat de la comunicació entre escola i administració, interdepartamental i entre municipis, compartint dades i referències; o la necessitat d’estratègia global per evitar intervencions “pedaç” i concebre el pati com part de la infraestructura verda urbana.

Pel que fa a les propostes s’intueixen solucions i intercanvien experiències. La renaturalització és una oportunitat per a totes: ciutat educadora – escoles educadores – barris educadors. A mode de conclusió destaquen.

• Necessitat de continuar treballant els reptes i les experiències que s’estan donant a nivell estatal.
• Necessitat d’establir un marc comú, definint estàndards, criteris i estratègies
• Necessitat de crear un observatori a nivell estatal de patis renaturalitzats i la correspondència amb els seus projectes pedagògics.
• Necessitat de treballar una participació inclusiva oberta a tota la comunitat educativa, així com col·lectius, entitats i la ciutadania en general per tal que el projecte de renaturalització del pati escolar sigui un procés pedagògic de sensibilització i transformació ecosocial de referència.

Es llença la proposta de crear un espai de treball comú, observatori  o lloc de trobada per a compartir a nivell estatal, els reptes entre les diferents comunitat autònomes és similar i es poden compartir experiències o mètodes a molts nivells.

La Taula ha esta una primera trobada entre administracions a nivell estatal, que ha permès constatar la necessitat d’intercanvi d’informació. Caldria poder aprofundir en les temàtiques iniciades per a poder endreçar i donar respostes globals als projectes de renaturalització dels espais i entorns educatius a nivell global.

+ acta I Taula Intersectorial Estatal. 19 oct 2023

fotos

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

El 2016 vam encetar la col·lecció Guies d’Arquitectura i Urbanisme de Barcelona, una sèrie de plànols-guia sobre diferents temes arquitectònics i urbanístics de la ciutat de Barcelona. Des d’aleshores la col·lecció ha anat creixent any rere any i ara ja presentem el setè plànol-guia de la col·lecció.

“La Marina del Port i del Prat Vermell. Passat i present” és una aproximació històrica i urbanística als barris de la Marina, una antiga rica zona agrícola que els últims dos segles ha experimentat una transformació notable, especialment ràpida des dels anys 1950-1960. Avui en dia és un barri viu, dinàmic i amb una àmplia diversitat social i cultural, que lluita per trobar un equilibri entre la voluntat de preservar la seva identitat i la seva història i la necessitat d’adaptar-se a les necessitats urbanes del segle XXI.

Gran part d’aquest plànol-guia l’hem desenvolupat amb estudiants de l’Institut Montjuïc dintre del programa En Residència. Artistes als instituts de Barcelona. Així, a finals del curs passat, 2022-2023, vam fer una presentació de la feina desenvolupada amb els estudiants mitjançant una exposició a la Fundació Joan Miró i la impressió d’una primera versió del plànol-guia que, posteriorment, hem seguit treballant, corregint i complementant fins l’edició definitiva que ara presentem.

Els continguts d’aquest plànol-guia també els podeu trobar a la web Arquitectura i Urbanisme de Barcelona, la qual, d’una banda, recull i amplia tots els continguts dels plànols-guia i, a més, geolocalitza tots els edificis, espais públics i obres d’art urbà referenciats.

El passat 18, 19 i 20 d’octubre es van celebrar les VII Jornades de Renaturalització d’Espais i entorns educatius a Barcelona a la Nau Bostik, coorganitzades per la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Institut Metropoli, Institut de la Infància i l’Adolescència de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya a través del programa CoolSchools i El Globus vermell com a coordinadors del Programa Patis x Clima.

A través de ponències, taules rodones, mercats d’experiències, visites a centres educatius transformats  i molts moments pel debat i l’intercanvi es va generar un espai per a compartir a molts nivells. Van assistir més de 200 persones d’àmbits professionals molt diversos com són l’ecologia, l’ambientologia,  l’arquitectura, l’educació social, l’educació, la pedagogia, l’antropologia, l’enginyeria, la salut, el paisatgisme…

Van assistir representants de diverses administracions locals procedents de 8 comunitats autònomes diferents. Aprofitant la diversitat es va celebrar la I Taula Intersectorial Estatal d’administracions locals i autonòmiques, per a compartir reptes i propostes entorn als projectes de Renaturalització de l’Escola.

Durant les Jornades en destaquem dos fets la presentació del programa Patis x Clima en Acció i la inauguració de l’exposició Renaturalització d’Espais i Entorns Educatius. Eina de Resiliència Urbana on es mostra el cas de 6 ciutats; Barcelona, Cardedeu, Granollers, Manresa, Hostalets de Balenyà i Sant Feliu de Llobregat on l’administració ha entomat el repte i comparteixen el seu procés.

Van ser unes Jornades carregades d’informació i intercanvi. Podeu veure els detalls al resum de continguts de les Jornades. No deixeu de mirar les lectures recomenades durant les Jornades, com les que ens van compartir convidats especials com el Gustavo Duch o la Laura Guiteres posant veu a un text del Raul de Tapia.

+ resum de continguts jornades

fotos

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

 

Durant les VII Jornades de Renaturalització d’Espais i Entorns Educatius vam poder gaudir de l’exposició La Renaturalització com a Eina de Resiliència Urbana. La renaturalització de l’escola i els seus entorns com a eina de mitigació del canvi climàtic és avui una realitat al nostre país i arreu. Els projectes de Renaturalització de l’Escola s’enmarquen en projectes globals de ciutat, i aquí ens expliquen el context.
L’exposició mostra el cas de 6 localitats; Barcelona, Cardedeu, Granollers, Manresa, Hostalets de Balenyà i Sant Feliu de Llobregat on l’administració ha entomat el repte i comparteixen el seu procés.

Durant les Jornades vam poder gaudir de la presència de representants d’aquestes localitats i vam compartir de primera mà la seva experiència.

Gràcies per la vostra presència Jose Cano i Mireia Mestre del Departament de Programes Educatius de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, Anna Asbert Viaplana com a Tècnica de Desenvolupament Comunitari i Lluïsa Carrillo, com a tècnica d’educació, ambdues de l’ajuntament de Cardedeu. Aixa Rodriguez Hilario de l’Oficina de Serveis Ambientals de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Francesc Arolas Pou, Regidor de Medi ambient i Espais verds, Salut pública i Consum, Atenció a la ciutadania i Transparència i Bon govern de l’ajuntament de Granollers i Pol Huguet i Estrada, Regidor d’Acció Climàtica i Educació de l’ajuntament de Manresa.

+ PEP Pla educatiu de poble. Ajuntament de Balenyà

+ Transformem els Patis. Bressols pel Clima. Ajuntament de Barcelona

+ Emmiralla’m. Ajuntament de Cardedeu

+ La comunitat educativa transforma i millora la ciutat. Ajuntament de Granollers

+ La biodiversitat entra a la ciutat. Ajuntament de Manresa

+ Refugis climàtics a les escoles. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Organització El globus vermell
Lloc Nau Bostik
Data d’inauguració 18 d’octubre de 2023
Col·laboren Ajuntament de Balenyà, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Cardedeu, Ajuntament de Granollers, Ajuntament de Manresa i Ajuntament de Sant Feliu

+ veure / descarregar contingut

fotos

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•