Si us heu quedat sense casals d’estiu o només teniu disponibles alguns dies del mes, aquí teniu la solució: aquest estiu programem, a la Fundació Joan Miró i entre setmana, diferents tallers familiars d’arquitectura!
La ciutat imaginada
Viatgem a un nou planeta i planifiquem, dissenyem i construïm una ciutat sostenible entre tots.
– dimecres 3 i 10 de juliol, dijous 25 de juliol (dins de les festes de Poble Sec) i 4 de setembre
– 11.00 – 13.00
+ info: aquí i aquí
A petita escala
Aprenem arquitectura amb l’edifici de la Fundació i en construïm una gran maqueta col·lectivament.
– divendres 5 i 12 de juliol i 6 de setembre
– 11.00 – 13.00
+ info: aquí i aquí
D’altra banda, com tots els primers diumenges de l’any, a l’estiu seguim fent les visites guiades a l’edifici de la Fundació:
La Fundació Joan Miró. Arquitectura, art i paisatge
Recorregut comentat per un dels edificis més notables del segle 20 a Catalunya, concebut per Josep Lluís Sert, inaugurat el 1975 i declarat Bé Nacional d’Interès Cultural.
– diumenges 7 de juliol, 4 d’agost i 1 de setembre
– 11.00 (en anglès) i 12.30 (en català)
+ info: aquí
El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, una jornada de les Nacions Unides per a la conscienciació i acció mundial per la protecció del medi ambient. Per aquest motiu, del divendres 31 de maig al divendres 7 de juny a Barcelona s’organitza la Setmana de la Sostenibilitat, amb un ampli programa ple de tallers, visites i activitats que permeten conèixer de primera mà com la ciutat es transforma per esdevenir més saludable i més responsable. Entre aquestes activitats hi ha les Caminades per la Sostenibilitat, 16 itineraris guiats en els 10 districtes de la ciutat per descobrir la Barcelona més sostenible.
Des d’El globus vermell n’organitzem una amb el nom “La transformació del Poblenou. Més enllà del 22@“.
L’itinerari pretén mostrar una gran diversitat d’iniciatives relacionades amb l’urbanisme, la mobilitat i l’arquitectura impulsades tant des de l’administració pública com per entitats socials. Totes elles mostren camins per avançar cap una ciutat més sostenible.
Punt 1. Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Pl. de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D’altra banda, el Pla 22@, aprovat l’any 2000 amb l’objectiu de fomentar la transformació d’un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.
Punt 2. Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d’aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d’illa, de la qual els Jardins de Ca l’Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l’objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l’Eixample disposin d’una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.
Punt 3. L’experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d’un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-TIC, com un experiment hipertecnològic d’edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, com exemple de millora d’un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d’Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d’illa.
Punt 4. L’autogestió també a l’espai públic.El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d’espai públic autogestionat pel veïnat des de la Taula Eix Pere IV.
Punt 5. La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l’economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.
Punt 6. La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d’illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat.
Punt 7. Els horts urbans, molt més que espais verds. ConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d’un eix central, l’hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l’àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d’aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).
Dia: divendres 31 de maig de 2019
Hora: de 18.00 a 20.00 h
Preu: gratuït amb inscripció prèvia.
Entre el divendres 31 de maig i el dissabte 15 de juny es desenvoluparà el projecte “Selk’nam: Cielos del infinito” el qual vol generar un espai de trobada i diàleg per reflexionar sobre el passat, present i futur de la humanitat. El projecte pretén dignificar les víctimes de la colonització i, de manera més específica, resignificar els Selk’nam, poble originari de Terra del Foc -l’extrem més austral d’Amèrica del Sud- i considerat com “raça primitiva” (Darwin, 1839).
El projecte, que es durà a terme al Centre Espronceda, consisteix en una exposició, amb obres de diferents artistes contemporanis, i diverses activitats paral·leles.
Des d’El globus vermell col·laborarem amb una d’aquestes activitats, el taller “Ressons. Assemblea sonora”, un projecte que pretén generar un “exercici d’identitat” amb la comunitat del barri mitjançant el desenvolupament i creació col·lectiva d’una sèrie d’artefactes sonors per a la creació d’un ritual urbà. L’activitat es desenvoluparà en les següents tres sessions:
– Deriva. Registre i mapeig sonor del barri.
Divendres 31 de maig, 18.00 h. Centre Cívic Navas.
– Fabricació d’artefactes sonors.
Divendres 7 de juny, 18.00 h. Nau Ivanow.
– Performance Sonora.
Dissabte 8 de juny, 18.00 h. Plaça de Ferran Reyes – Espronceda
3es Jornades de Permacultura i Educació Renaturalització d’espais educatius
7 i 8 de maig de 2019. La Fàbrica del Sol. Passeig de Salvat Papasseit, 1. Barcelona
Per tercer any consecutiu organitzem les Jornades de Permacultura i Educació (any 2017 / any 2018), les quals pretenen ser un punt de trobada entre professionals del sector de l’educació i la pedagogia i permacultors, arquitectes i bioconstructors. L’objectiu és apropar a les comunitats educatives projectes de transformació de centres escolars i de sistemes pedagògics.
Les jornades s’articulen entorn de xerrades, taules rodones i tallers participatius on hi prendran part experts en diferents àmbits de la permacultura, la bioconstrucció i l’educació.
Introducció
La ciutat de Barcelona vol augmentar la superfície verda en 1 m2 per cada habitant d’aquí al 2030. Aquesta xifra equival a 160 hectàrees de nous espais verds. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament ha definit, d’entre altres, el “Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana”, una mesura de govern que té per objectiu millorar la qualitat de vida de la ciutadania a partir de l’increment del verd a la ciutat.
És a les ciutats on es concentra la major part de la població mundial però no només a les ciutats s’haurà de prendre consciència de les conseqüències físiques i tangibles que el canvi climàtic comportarà ben aviat.
Paral·lelament a aquest fet les escoles catalanes estan vivint un moment de reflexió i canvi dels seus espais exteriors vers un model més natural i d’alt contingut pedagògic.
Els processos de transformació dels espais dels centres escolars que s’estan produint arreu del territori són cada vegada més nombrosos. No obstant, no existeix un protocol clar d’actuació ni en termes legal-administratius ni en qüestions pràctiques comunitàries o pedagògiques, de disseny, sostenibilitat o medi ambient. Les preguntes de les escoles vers l’administració i ajuntaments són moltes i de moment no hi ha canals institucionals clars o àgils a través dels quals obtenir resposta.
Així doncs, la necessitat real de transformació dels centres educatius porta a aquests a iniciar processos incerts impulsats principalment per l’energia i la il·lusió de fer-ho. Cada centre amb les seves habilitats, estratègies i creativitat va donant resposta als canvis i transformacions que necessita. I el nombre de bons exemples, de projectes implementats i de recursos és cada vegada major.
L’objectiu principal d’aquestes jornades, i les seves activitats paral·leles, és donar a conèixer els processos de transformació d’altres escoles i debatre sobre mètodes de disseny, com la permacultura o d’altres solucions compromeses mediambientalment, i sobre les bases pedagògiques del canvi.
Tot plegat amb l’objectiu general d’activar la consciència col·lectiva per construir ciutats eficients i saludables que tendeixin a disminuir la dependència energètica i, en conseqüència, fer front als nous escenaris produïts pel canvi climàtic, tal i com marquen els objectius establerts al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.
Respecte les jornades precedents, enguany es pretén ampliar l’abast i el contingut tot programant, a més de les jornades, unes sessions formatives per a comunitats educatives i professionals d’altres sectors involucrats. A més, el recull de projectes presentats els anys anteriors i l’estudi del sector realitzat per a dur a terme aquesta convocatòria es posarà a l’abast com eina oberta de consulta.
Objectius generals de les jornades
– Donar eines a les comunitats educatives per afrontar processos de transformació físics i pedagògics als seus centres.
– Divulgar la renaturalització dels espais escolars i la permacultura com a eina per fer front al canvi climàtic.
– Difondre antecedents pedagògics (espai exterior + educació, escoles del bosc), referents locals i internacionals.
– Conèixer la situació legal per a la implementació de projectes de redisseny a les escoles.
– Mostrar projectes de redisseny de centres educatius tant en l’àmbit de la formació reglada com no reglada.
– Donar a conèixer la permacultura com a eina de disseny per a les escoles (transformació dels patis i programes educatius), per fer front al canvi climàtic.
– Enfortir la relació entre permacultura i educació, apropant la permacultura a un públic no especialitzat.
– Compartir coneixements de les diferents àrees tractades a través d’un espai obert d’opinió.
Per tercer any consecutiu Barcelona celebra la Setmana d’Arquitectura i, per commemorar el centenari de la fundació de la Bauhaus, aquest 2019 es farà èmfasi especial en l’arquitectura moderna. La Setmana d’Arquitectura està impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Mies van der Rohe i compta amb la col·laboració del Barcelona Building Construmat i de l’ArquinFAD.
Des del dijous 9 al diumenge 19 de maig, la ciutat es convertirà en l’epicentre d’un ampli ventall d’activitats relacionades amb el món de l’arquitectura i la ciutat, més enllà de les fronteres disciplinàries i territorials, per estimular la reflexió sobre l’entorn construït de les ciutats i el seu valor a través de la difusió de l’activitat arquitectònica, el coneixement, l’experiència i debat.
Així, la Setmana vol servir per reforçar el vincle imprescindible entre arquitectura i ciutadania, objectiu pel qual sempre hem treballant també des d’El globus vermell. Per aquest motiu, participem activament de la Setmana i durant aquests dies impulsem les següent activitats:
Visites a la Casa Bloc
· dissabte 11 de maig, 11.00 (català) + 12.30 (castellà)
· dilluns 13 de maig, 18.00 (català)
· dimarts 14 de maig, 18.00 (castellà)
· dimecres 15 de maig, 18.00 (català)
· dijous 16 de maig, 18.00 (castellà)
· dissabte 18 de maig, 11.00 (català) + 12.30 (castellà)
· més informació i reserves aquí
Visita “Sensacions espacials. La Fundació Joan Miró”
· visita dirigida especialment a persones amb discapacitat visual
· dissabte 11 de maig, 11.00
· més informació i reserves aquí
Itinerari “Jardins interiors d’illa. Barri de la Sagrada Família”
· diumenge 12 i 19 de maig, 18.00
· cal inscripció prèvia a: info@elglobusvermell.org
En aquest context, es va plantejar la proposta de formalitzar el grup Playgrounds a través d’una associació. Així neix “Ludantia, arquitectura y educación“, una entitat independent, de caràcter social i sense ànim de lucre, que agrupa persones i col·lectius que treballen entorn del diàleg entre arquitectura, educació, infància i joventut.
Des de fa uns mesos l’associació ja està constituïda i ara en presentem la web, la qual vol ser un espai on recopilar informació de la trajectòria del grup i dels col·lectius que en formem part i, alhora, pretén informar de convocatòries de trobades i facilitar referències sobre educació, arquitectura i infància.
