Els processos de participació són eines per a la construcció col·lectiva de la ciutat però, alhora, són oportunitats per la transformació de la pròpia ciutadania, ocasions fantàstiques per demostrar que la ciutat és dels seus habitants i que poden transformar-la segons els seus anhels i necessitats.
Els processos de participació han de construir una ciutadania crítica i activa que s’apoderi del seu present i el seu futur. I han d’afavorir que les administracions, en lloc de dissenyar els espais, deixin espai perquè la gent decideixi. En aquest sentit, creiem que cal implicar la ciutadania en tota la seva diversitat de col·lectius (gent gran, gent jove, infants, etc.). Els més joves, concretament, sempre haurien de participar perquè són no només ciutadans del present, sinó els que tenen més futur.
Entenem que els processos de participació són en essència processos de dinamització i comunicació entre la ciutadania i de la ciutadania amb l’administració. Per això optem per dissenyar metodologies de debat, deliberació i diàleg amb i entre els veïns i veïnes. És a dir, desenvolupar dinàmiques participatives amb una capacitat real d’influència que permetin avançar cap a una democràcia deliberativa i que, alhora, permetin enfortir els vincles socials i l’arrelament territorial.
Des d’aquest punt de vista, ens agrada entendre els processos plantejats com a processos de dinamització i no pas simplement de participació perquè considerem que els processos participatius han d’estar relacionats amb les dinàmiques socials del territori i no ser plantejats únicament com accions de participació puntual.
Amb el terme “procés de dinamització”, per tant, volem posar èmfasi en la tasca comunicativa, pedagògica i d’activació de comunitat.
D’altra banda, entenem que aquests processos, més enllà de la influència concreta en la definició d’unes necessitats o demandes, han de tenir una sèrie de característiques, entre les quals destaquen la implicació, l’apoderament i l’augment de coneixement dels participants, la capacitat de presa de decisions compartides o la corresponsabilització dels objectius del projecte.
Un procés participatiu que tingui en compte aquests aspectes permetrà que els habitants esdevinguin agents socials capacitats per entendre el projecte i generar aportacions enriquidores.
Els processos participatius que hem desenvolupat els darrers anys són els següents:
– Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya (amb altres entitats). Catalunya. 2023-2024
– Procés participatiu per a l’elaboració del Pla estratègic de la Nau Bòstik. Barcelona. 2023-2024
– Jornada participativa “Future 4 Citizens” (Reimagine Europa). Barcelona. 2023
– Assemblea Ciutadana pel Clima de Barcelona (amb altres entitats). Barcelona. 2022-2023
– Procés de cocreació “Tot lo roig fa goig” (Institut Montjuïc). Barcelona. 2022-2023
– Procés de participació i cocreació “En Obert” (Centre Obert de Torre Baró). Barcelona. 2022-2023
– Procés participatiu per a la transformació del parc de l’Horta de la Sínia. Vic. 2021
– Procés de participació i cocreació “9B Espai Jove” (BiblioLab). Barcelona. 2020-2021
– Actualització dels criteris de construcció d’espais escolars. Catalunya. 2019
– Pla de convivència i espai públic a Roquetes. Barcelona. 2018-2019
– “Espais Singulars”. Procés participatiu sobre el Palau de Vidre i el seu entorn. Lleida. 2019
– Procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2019-2024. Barcelona. 2018
– Intervenció artística participada per la plaça dels Drets dels Infants de Trinitat Vella. Barcelona. 2017-2020
– Pla d’accions informatives sobre els Ajuts a la Rehabilitació. Barcelona. 2017
– Repensem la Rambla del Raval i els seus entorns. Barcelona. 2017
– “Espais Singulars”. Procés participatiu sobre dues places. Lleida. 2017
– Dinamització de debats sobre i amb gent gran a Ciutat Vella (PAD Ciutat Vella). Barcelona. 2016
– La Rambla dels infants (PAD Ciutat Vella). Barcelona. 2016